En algunas ocasiones las existencias pueden estar erróneas o no se lo podremos conseguir en el plazo señalado. Confiamos en su comprensión y le agradecemos la confianza depositada. Esperamos no defraudarle.
L'1 d'agost de 1937 una desfilada de banderes roges travessa París. És la comitiva fúnebre per Gerda Taro (Stuttgart, 1910-El Escorial, 1937), la primera fotògrafa caiguda en un camp de batalla. Justament aquell dia hauria fet 27 anys. Robert Capa, a primera fila, està desfet: junts, havien estat feliços, ell li havia ensenyat a fer servir la Leica i després tots dos se n'havien anat a la guerra d'Espanya. Entre els assistents s'hi troben altres amics que coneixien Gerda des de molt abans i que va deixar en ells una forta petjada. Ella els va decebre i ferir, però la seva joia de viure, la seva set de llibertat són espurnes capaces de tornar-se a encendre. N'hi ha prou amb una trucada per desencadenar els records. Així comença aquesta novel·la, rigorosament documentada, sobre una dona en la qual en una època especialment convulsa cristal·litzen la joventut, l'alegria de viure, el talent i el compromís en un temps de crisi econòmica, d'ascens del nazisme, de persecució i de guerra.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Este sitio web sólo utiliza cookies propias. Puedes configurar la utilización de cookies u obtener más información aquí
Más información sobre el uso de "cookies" y sus opciones de privacidad
Este sitio web utiliza cookies propias que se detallan a continuación en el panel de configuración.
A través del mismo, puede aceptar o rechazar de forma diferenciada el uso de cookies, que están clasificadas en función del servicio. En cada uno de ellos encontrará información adicional sobre sus cookies. Puede encontrar más información en la Política de cookies.
Estrictamente necesarias (técnicas):
Se usan para actividades que son estrictamente necesarias para gestionar o prestar el servicio que usted nos ha solicitado y, por tanto, no exigen su consentimiento.
